Jerte  - 48 anys - dona

El desembre em vaig separar (feia temps, anys, que la meva relació estava deteriorada). El febrer vaig retrobar un antic company de joventut amb qui vaig iniciar una història d'amor intensa i apassionada. Ell està divorciat des del mes de juny de l'any passat, per tant, fa una mica més d'un any. La seva separació va estar mal tancada anivell emocional i a pesar que tenen tres fills tot i que són grans, gairebé no es parlen amb l'exdona.
Als 6 mesos de la relació vaig notar canvis en l'actitud d'ell. Ara em diu que no sap si m'estima però que tampoc em vol perdre, que està molt confós... També té altres problemes, pateix una profunda crisi en la seva feina (és artista-músic). Jo continuo molt enamorada, i em sento atrapada. Ell diu que m'allunyi per no fer-me mal però al mateix temps sento que em necessita tant com jo a ell . No sé què he de fer.

Hola!
Després d'una separació, tant per la teva banda com la seva, és important pendre's un temps de reflexió per tal de poder gestionar adequadament tot el que suposa aquest canvi en la vida d'una persona. Això no sempre vol dir que la persona tingui les capacitats ni habilitats per tal de què això sigui així. Després d'haver passat per situacions conflictives i difícils, és normal sentir-se desorientat, sense saber ben bé que és el que un vol i amb por del passat o de que certes històries es repeteixin. Si a més sumem, com bé dius, que aquesta persona està patint una crisi a nivell laboral entenem que deu ser complicat per ell ara mateix 'equilibrar' la seva vida. Sembla que tu vols estar al seu costat, i tens clar que vols mantenir aquesta relació. De vegades és important fer un balanç de com han anat les coses i valorar què teniu de positiu i què no. En últim moment ets tú qui ha de decidir si vol continuar amb aquest història o no. Sabem que no és fácil estar al costat d'algú què no té les coses clares. Poder seria important intentar parlar amb ell obertament, veure quines pors pot estar experimentant i veure si tú pots estar al seu costat en tot aquest procès.

Esperem que això et pugui ser d'ajuda i no dubtis en esciure'ns si necessites res més.

Atentament,
Ni bella ni bestia

Sergio  - 23 anys - home

Bones, tinc 23 anys i estic enamorat d'una noia de 15 (casi 16)i ella també hi està de mí, fins ara haviem anat de rollet però hem volgut formalitzar la nostra relació. El problema està en que fa cosa d'un any i mig ella va sofrir abussos i acos sexual per part del seu ex (per sort no la va arribar a violar). Hem diu que ara no està a gust amb mí perque el seu subconscient a l'hi diu que tornarà a passar el mateix.

Hem diu que m'olvidi ella i que sigui feliç amb una altre persona ja que no sap quan es solucionarà tot això i no podré ser feliç amb ella, però jo no vull olvidar-me d'ella de cap manera.

Alguna solució? Moltes gràcies!

Hola!

Primer de tot perdona que no t'haguem respost abans. Hem tingut dificultats tècniques al servei, que han fet que ens retardem amb les consultes.

És normal que ella es senti d'aquesta manera, i que ben bé no sàpiga com gestionar-ho tot plegat. És important que tu li ofereixes la teva escolta i ella et pugui orientar sobre com es sent i que necessita. Pensa que quan una persona ha patit abusos, és difícil no pensar que tornarà a passar el mateix, però si et sent al seu costat i podeu anar a poc a poc, això pot ajudar a que mica en mica es vagi obrint una mica més en a tu. Però és molt important tenir paciència i provar d'entendre tot el que ella està passant.

Poder seria convenient que ella trobés un espai on poder parlar de tot això i on la puguin ajudar a conciliar tota aquesta barreja de sentiments. Si ella volgués pot acudir a la fundació Vicky Bernadet o bé es pot possar en contacte amb nosaltres.

Si necessites qualsevol cosa més o especificar situacions més concretes en les quals no sàpigues com actuar o bé necessites qualsevol altra cosa, et pots possar en contacte amb nosaltres, sempre que vugluis.

Atentament,
Nibellanibestia

María  - 17 anys - dona

¡Hola!
Tengo 17 años y me quedan unos meses para hacer los 18. Tengo un problema muy grave y bastante difícil de solucionar: estoy viviendo con mis padres como es lógico, pero mi casa es como una especie de infierno. Mi madre desde que yo era niña es una alcohólica, no es muy exagerado, y últimamente ha intentado dejarlo, pero siempre consigue venir algún que otro día mal y lo acaba pagando con mi hermano de 14 años y conmigo, normalmente no tiene razones pero siempre consigue hacer que me sienta como una verdadera mierda, juega mucho con la psicología y se hace mucho la víctima lo que hace que parece que los culpables de todo esto seamos nosotros. A mi hermano nunca lo ha tocado porque yo siempre se lo he impedido, y desde que me enfrenté a ella y le dije claro que si le tocaba a él se las vería conmigo, ya no le ha vuelto a levantar la mano (quiero dejar claro que yo nunca me he rebelado contra mi madre, ni le he levantado la mano, ni he intentado denunciarla ni nada por el estilo porque quiero a mi padre y no quiero que mi padre, que no bebe tanto como mi madre, me odie por lo que pueda hacer con relación a mi madre) . Pero ahora se ceba conmigo... Mi madre nunca nos ha criado, siempre hemos estado con niñeras y cuando terminaban de trabajar nos íbamos a un bar debajo de nuestra casa hasta las 10 o las 11 de la noche, y a la hora de acostarnos era cuando empezaba a cobrar vida el verdadero infierno.
Desde que tengo 16 años he empezado a darme cuenta de que mi madre en cierto modo sólo es así cuando bebe, en el aspecto violento, pero después está el día a día que es una especie de bombardeo diario contra mi. Esto es un poco difícil de explicar porque estoy tan acostumbrada que ya no sabría diferenciarlo y es una especie de sensación que tengo desde el momento en el que me levanto hasta el momento en el que me acuesto. Psicológicamente soy bastante fuerte, aguanto más o menos todo lo que mi madre me echa encima, pero cada vez aguanto menos. Me dejo muchas cosas por explicar, y algunas de ellas son bastante importantes, pero con esto os haréis una idea. Algo también bastante importante, es que mi madre siempre consigue hacerse la víctima delante de mi padre, lo que hace que mi padre no vea la realidad en sí, si no lo que mi madre le mete en la cabeza y lo poco que puede ver de mi, que es poco, suspendo, que es lo más importante para ellos.
La cuestión es que desde que estoy en bachiller estoy suspendiendo, es el segundo año que estoy suspendiendo, no puedo concentrarme en mi casa, no se por qué es exactamente pero me resulta imposible estudiar en mi habitación, no puedo estar tranquila, no tengo el espacio suficiente para mi intimidad, no respetan mi espacio y lo peor es que si me voy toda la tarde a la biblioteca se cabrean y por la noche me toca fiesta.
Por otra parte estoy trabajando de camarera en un restaurante de celebraciones y bastante lujoso y me puedo sacar una media de entre 70€ y 180€ el fin de semana que me llaman (tal vez una vez al mes en época de temporada baja o puede que un poco menos). Todo esto viene, porque mi madre estando sobria me dijo que me iba a echar de casa porque no cumplía con las normas de la casa (aprobar y unas cuantas excusas más que se saca de la manga sin ton ni son), y también mi padre a las semanas (lo que dice mi padre me lo tomo más enserio porque lo que dice él va a misa, y mi madre como he dicho antes consigue comerle la cabeza y hacer que yo sea la mala de la película).
No se si al final me echarán de casa o si sólo ha sido para asustarme, pero desde que tengo 15 años estoy deseando irme de casa a estudiar fuera y cuento los días, y teniendo en cuenta de que aún me falta un año para eso, me he planteado la idea de irme de casa cuando cumpla la mayoría de edad.
Cuando acabe bachiller tengo pensado irme al ejército aéreo porque tengo una pensión, un sueldo, y encima me pagan la carrera que quiero hacer.
A todo esto, tengo muchas dudas de lo que hacer. Tengo mucho miedo, porque por muy madura que sea sigo sin saber mucho del mundo, y me voy de casa con una mano delante y la otra detrás, dejo a mi hermano más o menos solo, y con muchas dudas de mi futuro.
He encontrado dos alquileres en el pueblo donde estoy y son pisos compartidos, están muy bien de precio, uno sería unos 100€ al mes, y el otro unos 70€ puede que un poco menos. Los dos están en unas condiciones fantásticas, y la gente ya la conozco y le he explicado un poco, y me abren las puertas de su casa con los brazos abiertos. Tengo ahorrados unos 800€, y ahora es temporada alta así que puedo conseguir unos 150€ o 200€ por fin de semana que me llaman, que al mes puede ser una o dos veces.
Os estaría eternamente agradecida si me pudieseis aconsejar, también si me pudieseis decir si el estado me podría dar alguna ayuda económica.
Se que va a ser muy duro, pero si vivieseis el infierno que estoy viviendo yo ya os habríais vuelto locos, y prefiero pasar un poco de hambre, antes que pasar otro año en este infierno de casa…
¡Muchas gracias de todo corazón!
¡Un beso!

Hola!
Primero de todo perdona por la demora en responderte. Hemos tenido algunos problemas técnicos y debido a ello no hemos podido ponernos en contacto contigo antes.

Entendemos que la situación por la que pasas es muy complicada, y es normal que te sientas de esta manera. No es fácil vivir una situación como la que nos comentas que estáis viviendo cada día. Es muy valiente por tu parte empezar a tomar decisiones sobre lo que quieres y no quieres y por tanto, empezar a emprender acciones para cambiar todo esto.

La decisión final de irte o no irte de casa la tienes que tomar tu, es una decisión muy valiente y es conveniente que sopeses las ventajas y dificultades de la misma.

Según lo que nos comentas de las ayuda etc. nosotros te podemos dar algún recurso que te puede ser de utilidad y donde te pueden ayudar también en otros ámbitos y valorarán tu caso.

Te facilitamos el teléfono de el Servicio de Atención a la Mujer 900 900 120 (es gratutito), aquí te podrán dar información i asesoramiento y derivarte a los recursos necesarios para tu caso, también te puedes dirigir a servicios sociales de tu distrito, para ello puedes comentarlo con el médico de cabecera quien te indicará como hacerlo. Piensa que si tu caso se pone en manos de servicios sociales, es muy probable que hayan también acciones hacia tu hermano, mediante la ley de protección del menor.

Igualmente, puedes contar también con nosotros y si tienes dudas o necesitas ayuda hacernos tantas consultas como requieras.

Esperamos que pronto se pueda solucionar todo.

Atentamente,
Ni bella ni bestia

Belén  - 15 anys - dona

Desde fa ja 2 anys m'agrada un xicot, m'anca que de xicot ja té ben poc, ell té 28 añys, ens porten 13 y quan em va començar agradar ell passava de mi molt, fins i tot li caia malament però amb el contacte ens em fet molt amics... cada cap de seetmana ens veiem amb la nostra coia d'amics, sona una mica estrany però es cert, fora del col.legi els meus amics tenes de 24 anys fins els 30anys.
Ara mateix estem en una situació de ''Best Friends'' per dir-lo d'alguna manera, m'hem vaig a casa seva a parlar i fer-nos massatges, i moltes vegades em quedat sense la nostra coia d'amics per barcelona però mai ha passat res, i segons ell no passarà perque em veu com una nena, com la seva germana petita. De vegades em dona que pensar perque em mira d'una forma que sembla que li agrades, o de vegades es possa gelós per tonteries. La gent que ens coneix als dos diu que pot ser que li agradi però que per l'edat es vagi cap enrere jo crec que m'estima moltissim com amic , perque m'ho ha demostrat però de vegades no si que pensar-hi. I no se que fer-hi algú em pot ajudar?

GRACIES!♥

Hola Belén,

ja veiem que et trobes en una situació complicada ja que tu tens molt clar què sents per aquest noi però sembla que ell, o no et correspon o creu que no pot fer-ho per la diferència d'edat.

No sabem si has parlat directament amb ell explicant-li els teus sentiments i aclarint què és el que ell sent per tu. Si et planteges fer-ho, creiem que has d'estar preparada per escoltar el que ell sent i, a partir d'això, decidir què és el que més et convé. Pel que ens has explicat, pot ser que ell et plantegi seguir amb una relació d'amistat i aquí hauries de decidir si això et satisfà o et fa patir i si vols continuar amb aquesta relació o no.

Des del nostre punt de vista, cada relació de parella és diferent però hi ha molts aspectes que s'han de compartir i a vegades una diferència d'edat gran pot fer que hi hagi molta distància i la relació no sigui possible.

Esperem que tot el que t'hem dit et serveixi!

Que vagi molt bé!

NBNB

tontin  - 15 anys - home

k ago para no ser tan celoso ni desconfiao

Hola Toni,

nos resulta muy difícil poder darte alguna orientación con tan poca información.
Nos iría bien saber en que situaciones te sientes celoso, cuando desconfías y si esto te ha pasado siempre o es en situaciones concretas o solamente con alguna persona especialmente.

Sentimos haber tardado tanto en contestar!

Si quieres, nos puedes responder estas preguntas e intentaremos responderte lo antes posible!

Gracias!

NBNB

max19  - 14 anys - dona

ola, bon diaa , espero que esteu bé per allà. A veure el meu problema és que jo vaig esta 8 mesos am una nena si? així mateix soc lesbiana. Aquesta relació al començament va funcionar prou bé , perque jo creía que la nena era de una forma quan no hi era aixi . En aquest 8 mesos , 5 dells vam estar amagades per ella no per ami , em vaig cansa desperar a que ho digues i la vaig deixar. En aquest 8 mesos ho vam deixar 3 vegades per culpa de ella , jo era la seva primera relació am una dona i ella per ami també. La me va mare no estaba del tot segura que hi estigues am ella , la notaba mentirera i aprovexada de mi . Jo sempre li compraba coses i ella ami en 8 mesos no em va comprar res, es una nena que te la meva edat pero no es gens madura cosa que jo si. Tan mateix encara de aveure pasat quasi 1 anys que no estem i jo refet la meva vida am una nena que es madura , i gens mentira i simpatica que aquesta si que li agrada a la meva mare , ella encara continua donantme cartes per fer-se la victima . El problema que té es que li agrada trocar la atenció , dient mentires , donant-li cops a la pared o tonteries així. N'estic farta de que fassi coses així perque aixi no em deixa viura tranquila , i contenta . Jo e intentat ser la seva amiga pero aixi tampoc fuincionar no sap aprofita gens el que te. E intentat dir-li dalguna manera que deixi de ficar-se a la meva vida i em deixi viurala tranquila, em podria-ho dir o ayudar com podria dir-li que em deixi de controlar , i de fer tonteries de nenes petites perque hem deixi viura bé am la meva parella , familia i amics?

Gracies, un peto (L)

Hola Max19,

em sap greu haver trigat tant en respondre la teva konsulta, hem tingut alguns problemes amb la web però esperem que ja estiguin solucionats!

Pel que ens dius, sembla que aquesta nena amb la que vas estar ara et controla i no et deixa tranquil·la.
És difícil poder aconseguir que els altres es comportin com a nosaltres ens agradaria o com nosaltres creiem que és la manera més adient de fer-ho però tot i així creiem que el millor que pots fer és no respondre a les seves provocacions. Creiem que si ets pacient i no fas ni cas a el que ella et digui, finalment se n'acabarà cansant!

Et felicitem per haver decidit que aquella relació no et feia feliç i haver-ne iniciat una altra en la que sí et sents estimada i reconeguda i esperem que ho puguis disfrutar al màxim!

Que et vagi tot molt bé!

NBNB

David  - 22 anys - home

bones, tinc 22 anys i fa 5 mesos que ho vaig dexar amb la meva novia, vam estar junts un any i mig, no cal dir que va ser el millor que m'ha passat mai. Fa uns mesos que m'agrada una noia i hem anat parlant i quedant. Fa una setmana hem va demanar per sortir i jo sense dubtar-hó vaig aceptar. A partir d'aquell dia quan estic amb ella hem sento incòmode amb mí mateix i quan ens despedim faix un gran suspir. No sé perque hem passa això, si és per el fet de començar o altre raons. Ho parlo amb ella? no la vull fer cap mal que a li va costar moltíssim decidir-se per demanar-me a sortir i és molt important per ella tot això.

Gràcies!

Bones David,

una de les principals característiques d'una relació de parella que funciona és la honestedat. Per tal que una relació de parella funcioni, hem de procurar ser del tot honestos tant amb l'altra persona com amb nosaltres mateixos.

Pel que ens expliques, sembla que el teu cos t'està dient que alguna cosa passa. Has d'escoltar bé el teu i interpretar quin missatge t'està donant i explicar-li a ella quan ho tinguis clar.
Com ens dius, tant per tu com per ella aquesta relació és important i no seria just que es mantingués per cobardia o per por a patir una separació.

T'animem a que miris a dins teu i decideixis quin tipus de relació vols manetnir amb ella i que t'atreveixis a prendre la decisió que més necertada et sembli. Tot i que potser en algun moment això et faci patir segur que a la llarga t'aportarà benestar.

Que vagi molt bé!

NBNB

ninixk  - 26 anys - dona

Hola,
Tinc 26 anys i estic sotlera. Penso que esta molt bé tenir rotllos, però m'he adonat compte que no sé tenir rotllos. És a dir, quan tinc una amic tot i que m'ho deixi clar, si tinc relacions sexuals, m'emociono i normalment busco més que un rotllo, una relació. Sembla que tot i que només m'hagi enrollat una vegada o m'ho deixi clar si veig que no em fan cas em sento malament i sento que busco algo més i no em prenen en serio. He arribat a un punt que tinc por d'embulicar-me amb algú, perquè sentiré aquesta sensació, estaré fotuda anímicament i després i no em faràn cas, com m'ha passat en alguna ocasió. Actualment, em trobo en aquest punt, m'he embolicat amb un amic que sembla tenir molt entusiasme amb mi, però ja m'ha deixat clar que només som un rotllo i no vull emocionar-me i sentir més, perque ell no vol tenir una relació seriosa.
Sembla que no puc tenir rotllos, perquè tot i que m'agrada tenir relacions sexuals, desprès m'afecten molt quant veig que no arriben a ser més que un rotllo. Necessito suport psicólógic? Sóc xapada a l'antiga? O que puc fer per no sentir-me tan malament (deixar de tenir rotllos)?
Trobo que hi ha gent que em comenta no t'ha d'afectar tan viu la vid ai altre es que si t'emboliques no et prenen en serio, això encara passa?

Hola Ninixk,
abans de res et volem demanar disculpes per haver trigat tant en respondre la teva konsulta, hem tingut problemes tècnics i ens ha estat impossible fer-ho abans.

Sembla que estàs passant un mal moment ja que has tingut males experiències amb alguns rotllos. El fet que en algunes ocasions les relacions no hagin sortit com tu esperaves, no vol dir que sempre hagi de ser així.

Pel que ens expliques, sembla que tu relaciones el rotllos o les relacions sexuals amb l'amor, amb una relació que impliqui alguna cosa més que només sexe. En qualsevol relació, és important que les dues parts facin la mateixa definició de la relació. Si no és així, és fàcil que algun dels dos pateixi i potser val més la pena deixar-ho estar i no iniciar, o no seguir amb la relació.

No hi ha un manual d'instruccions per les relacions de parella ni una única opció que sigui la vàlida. Cadascú ha de descubrir què és el que la fa sentir bé i llavors fer-ho. Tot i que sembli que socialment es tendeix a valorar altres opcions diferents a la nostra, hem de fer allò que a nosaltres ens fa sentir bé.

Esperem que tot això et serveixi!

Una abraçada,
NBNB

nosocjo  - 25 anys - dona

Hola,

Sóc una persona que m'enamora fàcilment. Des de que ho vaig deixar amb un noi que portava 7 mesos em vaig desil•lusionar de les relacions, perquè em vaig sentir utilitzada (7 mesos i no sabia el que sentia, al menys podria sentir k m'estima). Total que les últimes vegades que m'he embolicat amb un xicot, i al veure que després d'embolicar-me amb ells no em trucaven m'he sentit malament i també utilitzada. Total que ara he conegut a un xicot i no em vull embolicar amb ell, per por a sentir lo mateix. Les meves amistat diuen que haig de viure la vida y no preocupar-me tant. Vosaltres que opineu? Jo penso igual que elles, però el dolor que sento es tan gran que després prefereixo abstenir-me i no sentir les emocions i palpitar el meu cor.

Gràcies

Hola,
la teva consulta ens fa pensar que et trobes en un moment de reflexió respecte les relacions i els nois amb els que t'has anat trobant. Pensa que cadascú té una definició del que suposa una relació i és possible que aquesta a vegades no coincideixi, i això t'hagi generat certa frustració respecte aquestes 'trobades'. Un dels aspectes importants perquè una relació funcioni és que estigui clara la definició que les dues parts fan de la relació. Per això és important que sapiguem que busquem i que ens agradaria obtenir de l'altre. Els dos integrants de la parella han de tenir clar quin és el compromís que volen establir i quina és l'opció de l'altra persona per poder decidir si volen seguir o no amb la relació. A vegades fa por parlar amb l’altre persona d’aquests temes per si aquesta no opina igual que nosaltres, però això ens pot estalviar sorpreses més endavant. Això et pot ajudar a que llavors puguis avaluar si vols embolicar-te o no amb aquest noi. La veritat és que no existeix un manual d’instruccions per determinar com actuar en cada situació i saber les conseqüències futures, però parlar sempre pot ajudar a tenir les coses clares i a estar amb una persona que busqui el mateix que tu. Esperem que això et sigui d’ajuda!

Salutacions,
Ni bella ni bestia

pakugel  - 17 anys - home

uenas..hace dos meces mi novia me dejo..por que segun ella no es amor lo que siete por mi..pero hasta ahora cuado esta cerca mio se pasa mirandome..se pone cariñosa con sus colegas siempre qesta con ellos..no se que hacer..por que me sigue gustando mucho mucho..

Hola Pakugel,

sabemos que estás pasando un mal momento ya que siempre es doloroso romper una relación de pareja y más cuando es una decisión que no hemos tomado nosotr@s sino la otra persona.
Lamentamos tener que decirte que debes respetar la decisión que ella ha tomado ya que no tiene sentido seguir siendo pareja si ella no siente lo mismo que tu.
Sabemos que es duro por eso en estos momentos lo que te proponemos es que busques tiempo para pasarlo con tus amistades o tu família e intentes divertirte lo máximo posible hasta que el dolor dismunuya y puedas pensar en otros proyectos ya sea de pareja o en solitario!

Si tienes ganas de poder decirle a alguien que no sea de tu entorno habitual todo lo que estás sintiendo en estos momentos o necesitas aclarar tus sentimientos nos puedes llamar, contactar a través del messenger o mandar otra consulta. Estaremos encantad@s de hablar contigo!

Un fuerte abrazo!
NBNB

1 de 6

següent >